Skip to main content

Advertisement

Log in

The Political, Social and Scientific Contexts of Archaeological Investigations of Mass Graves in Spain

  • Research
  • Published:
Archaeologies Aims and scope Submit manuscript

Abstract

The recovery of historic memory of the Spanish Civil War is a multilayered initiative to escape both the romanticism of the Franco era, in which only the glory of the victors was celebrated while their past atrocities were ignored, and the cautiousness of the post-Franco democracy, for which forced amnesia of the Civil War was considered a sacrifice for the greater good. In the past five years the efforts to recover historic memory have gained empirical footing by employing archaeological methods to locate, enumerate and identify the victims of extrajudicial executions. The ultimate goals of such work include the production of a more accurate historical statement of past events, the repatriation of missing persons to their families, and the documentation of physical evidence that may allow families to seek civil restitutions. While the scientific methodology is fairly straightforward, the process is nonetheless inherently political in that various government bodies can and do impede recovery efforts. This paper contextualizes the current political and social climate of human rights investigations in Spain by illustrating some of the recent recovery efforts in Catalonia and Andalucia.

Résumé

Le rétablissement de la mémoire historique concernant la guerre civile espagnole est une initiative à plusieurs niveaux pour échapper au romantisme de l’ère franquiste, dans laquelle seule la gloire des vainqueurs était célébrée, tandis que leurs exactions criminelles étaient passées sous silence. La prudence de la démocratie postfranquiste forçait l’amnésie de la guerre civile tout en la considérant comme un sacrifice nécessaire au bien de tous. Au cours de ces cinq dernières années, les efforts déployés pour rétablir la mémoire historique a empiriquement gagné du terrain de façon par l’emploi de méthodes archéologiques destinées à localiser, faire le compte et identifier les victimes d’exécutions extrajudiciaires. Les objectifs ultimes d’un tel travail comprennent la production d’une mémoire historique plus précise des événements passés, la restitution des personnes disparues à leurs familles, et la documentation de preuves physiques qui peuvent conduire les familles à entamer des poursuites judiciaires en vue d’obtenir des compensations. Tandis que la méthodologie scientifique est assez simple et directe, le processus est malgré tout politique par nature et sujet aux divers corps gouvernementaux qui peuvent entraver les efforts déployés. Cet article contextualise la politique et le climat social actuels des enquêtes sur les droits humanitaires en Espagne, en illustrant les efforts récents de rétablissement de la mémoire historique en Catalogne et en Andalousie.

Resumen

La recuperación de la memoria histórica de la Guerra Civil Española es una iniciativa de varios niveles con la que se persigue escapar tanto del romanticismo de la era franquista, en la que sólo se celebraba la gloria de los vencedores ocultando las atrocidades del pasado, y la prudencia de la democracia posterior a Franco, que consideraba la amnesia sobre lo relacionado con la Guerra Civil un sacrificio necesario para disfrutar de más prosperidad. En los últimos cinco años, los esfuerzos para recuperar la memoria histórica han ganado fundamento empírico con el empleo de métodos arqueológicos que permiten localizar, enumerar e identificar las víctimas de las ejecuciones extrajudiciales. El fin último de este trabajo es la recuperación de unos hechos históricos más precisos del pasado, la repatriación de los desaparecidos a sus familias y la documentación de las pruebas físicas que pueden permitir a las familias solicitar restituciones civiles. Aunque el método científico es bastante sencillo, el proceso es sin embargo político en esencia, en el sentido de que los distintos organismos gubernamentales puede constituir un obstáculo a los esfuerzos de recuperación y de hecho, lo hacen. Este trabajo presenta el clima político y social de las investigaciones actuales sobre derechos humanos en España, poniendo como ejemplo algunos de los trabajos recientes de recuperación en Cataluña y Andalucía.

This is a preview of subscription content, log in via an institution to check access.

Access this article

Price excludes VAT (USA)
Tax calculation will be finalised during checkout.

Instant access to the full article PDF.

Similar content being viewed by others

References Cited

  • Amnesty International 2005. España: poner fin al silencio y a la injusticia. La deuda pendiente con las víctimas de la Guerra Civil española y del regimen franquista. Sección Española de Amnistía Internacional. July 18th 2005 (http://www.es.amnesty.org/uploads/tx_useraitypdb/victimas_franquismo_05.pdf)

  • Amnesty International. 2006. Víctimas de la guerra civil y el franquismo: no hay derecho. Preocupaciones sobre el proyecto de ley de “derechos de las víctimas de la guerra civil y del franquismo.” Sección Española de Amnistía Internacional. November 2006 (http://www.es.amnesty.org/uploads/tx_useraitypdb/No_hay_derecho.pdf).

  • Asociación para la Recuperacion de la Memoria Historica de Valladolid y de Palencia 2006. La represión franquista: mito, olvido y memoria. Universidad de Valladolid, Centro Buendía, Valladolid.

  • Bernbeck, R., and S. Pollock. 2007. ‘Grabe, wo Du stehst!’ An archaeology of perpetrators. In: Archaeology and Capitalism: From Ethics to Politics, edited by Y. Hamilakis and P. Duke. pp. 217–234. Left Coast Press, Walnut Creek, CA.

    Google Scholar 

  • Casanova, J. (editor) 2002. Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco. Barcelona: Crítica.

    Google Scholar 

  • Equipo Nizkor 2004. The question of impunity in Spain and crimes under Franco. On-line report: http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/impuspa.html (accessed 5/08).

  • Espinosa, F. 2002. La columna de la muerte. Crítica, Barcelona.

    Google Scholar 

  • Etxebarria, F., L. Herrasti, J. Jiménez, and J. Ortíz 2004. Informe relativo a la exhumación llevada a cabo en Benegiles (Zamora) con el fin de recuperar los restos humanos pertenecientes a tres personas ejecutadas en la Guerra Civil. On-line report: http://www.sc.ehu.es/scrwwwsr/Medicina-Legal/benegiles/benegiles.htm (accessed 5/08).

  • Fàbrega, A. 2005. Mort a les cunetes. Angle Editorial, Manresa.

    Google Scholar 

  • Gassiot, E. 2006. Arqueología forense de la Guerra Civil: justícia y memoria de la represión fascista. Mientrastanto 97:95–112.

    Google Scholar 

  • Gassiot, E., and B. Palomar 2000. Arqueología de la praxis: Información histórica de la acción social. El caso de la Unión de Cooperativas Agropecuarias de Miraflor, Nicaragua. Complutum 11:87–99.

    Google Scholar 

  • Gassiot, E., J. Oltra, and E. Sintes 2005. Recuperació de la memòria dels afusellaments de febrer de 1939 a Olesa de Montserrat. Informe preliminar de la intervenció al Cementiri Vell (novembre de 2004). Departament de Prehistòria de la UAB/Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Bellaterra (http://www.memoriacatalunya.org/assets/pdf/Informe%20Olesa.pdf) (accessed 5/08)

  • Gassiot, E., and J. Oltra 2007. Projecte Documentació i excavació arqueològica de les fosses comunes de Can Maçana (El Bruc) i del cementiri Vell (Olesa deMontserrat). Contrastació arqueològica de les fonts documentals i testimonis orals (Ref. 2005AREM 10006). Memòria final. Unpublished final report. AGAUR-Generalitat de Catalunya, Barcelona.

  • Gassiot, E., J. Oltra, E. Sintes, and D.W. Steadman. 2007. Archaeology of the Spanish Civil War: Rescue of the Memory and Historic Justice. In: Yannis Hamilakis and Phillip Duke (eds), Archaeology and Capitalism: From Ethics to Politics. Walnut Creek, CA: Left Coast Press. pp. 235–245.

    Google Scholar 

  • Generalitat de Catalunya 2004. Dossier de premsa sobre L’obertura de la fossa de mas Puigvistós, a prats de lluçanès. Barcelona: Departament de la Presidencía.

  • Gibson, I. 1986. Queipo de Llano: Sevilla, Verano de 1936. Con las Charlas Radiofónicas Completas. Grijalbo, Barcelona.

    Google Scholar 

  • Instituto de España 1939. Manual de Historia de España. In Enseñar historia con una guerra civil por medio, edited by J. Fontana, pp. 91–153. Crítica, Barcelona.

  • Jiménez Villarejo, C. 2006. El regimen fascista de Franco. La represión ejercida por los sublevados y por la posterior dictadura permite hablar de genocidio. El Periódico de Aragón, 18/07/2006 (also in http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=262276)

  • Juliá, S. (coord.) 1999. Víctimas de la guerra civil. Ediciones Temas de Hoy, Madrid.

  • Menéndez, X. 2005. La recuperació de la memoria: estat de la qüestió a Catalunya. L’Avenç 299:34–39.

    Google Scholar 

  • Middle East Watch and Physicians for Human Rights. 1993. The Anfal Campaign in Iraqi Kurdistan. Human Rights Publications, New York, NY.

    Google Scholar 

  • Perona, M. 2005. Anys de silenci i anys de veritat. L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. L’Avenç 299:40–41.

    Google Scholar 

  • Prada, M.E., F. Etxeberría, L. Herraste, J. Vidal, S. Macias, and F. Pastor n.d. Informe antropológico Los 13 de Priaranza. Disponible por el sitio web de la Asociación Para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH): www.armh.org (accessed 5/08).

  • Rodríguez Pérez, L. 1957. Patrisonancias. Formación del espítiu nacional para la infancia. Terrassa: Imprenta Juan Morral.

    Google Scholar 

  • Silva, E., and S. Macías. 2003. Las fosas de Franco. Los republicanos que el dictador dejó en las cunetas. Ediciones Temas de Hoy, Madrid.

    Google Scholar 

  • Solé i Sabaté, J.M. 1985. La repressió franquista a Catalunya 1938–1953. Edicions 62, Barcelona.

  • Steadman, D.W., E. Sintes Olives, C. Oliart Caravatti, and J.M. Bauder 2007. Forensic Anthropological Investigation of 22 Skeletons Recovered from Spanish Civil War Graves in the La Guijarrosa and Santaella Cemeteries. Department of Anthropology, Binghamton University.

Download references

Author information

Authors and Affiliations

Authors

Corresponding author

Correspondence to Ermengol Gassiot Ballbé.

Rights and permissions

Reprints and permissions

About this article

Cite this article

Gassiot Ballbé, E., Steadman, D.W. The Political, Social and Scientific Contexts of Archaeological Investigations of Mass Graves in Spain. Arch 4, 429–444 (2008). https://doi.org/10.1007/s11759-008-9081-9

Download citation

  • Received:

  • Accepted:

  • Published:

  • Issue Date:

  • DOI: https://doi.org/10.1007/s11759-008-9081-9

Keywords

Navigation